dimanche 24 mars 2013

Lei viene a scassarmi i cabasisi

Pasquano a Montalbano : "Lei viene a scassarmi i cabasisi."

Me remembri pas pus se ai descubert lo comissari Montalbano ambé un libre de Camilleri dins lei mans o que fasiáu lo couch potatoe davant RAI UNO. Pasmens, que siegue l'un o l'autre, aquò rai! Es estat de tot biais una bèla trobalha. Camilleri es un autor pivelant. Escriu dins un mescladís d'italian oficiau, d'italian alterat per la prononciacion siciliana, e de sicilian. E se dona pas la pena de revirar lei mòts sicilans. Ges de glossari dins sei libres, ges de nòtas de traduccion o d'explicacion, ren de tot aquò... Ai començat per legir Camilleri dins sa revirada francesa. E fau reconéisser que lo traductor Serge Quadruppani a fach un trabalh remirable per temptar de rendre aquela lenga. Quadruppani a explicat tras que ben la difficultat d'aquel exercici


Puei ai pres en man un libre de Camilleri dins sa lenga originala. Per legir en italian, quò vai, me la cavo. Mai per aquela de Camilleri? E aquí la magia a operat : lei dètz promieras paginas un pauc duras, lei dètz que segon son ja un pauc mai claras, e puei fai tirar, qu'as l'impression d'èsser Sicilian dempuei au mens sièis generacions! 

Camilleri es a l'ora d'ara un autor tras que conegut en Itàlia, e benlèu lo mai popular. De son biais, contribuís a la valoracion e a la transmission de sa lenga, moderna, expressiva, colorada. Ara, son nombrós aquelei que sabon coma dison robinhòlas en sicilian : cabasisi! Tòrni a prene aquí çò qu'a escrich Quadruppani, que siáu bien incapable d'exprimir tant ben coma eu aquela sensacion que te ven ambé la lectura deis òbras de Camilleri : "Familiarité d’une langue et d’une société qui nous restent très proches, étrangeté radicale de tournures et d’une culture forgées par une nature si particulière et une histoire si singulière. Ce qui donne, pour finir, la saveur inimitable, aux papilles comme à l’oreille, d’une Sicile immuable et parfaitement moderne."  

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire